El fricandó es una recepta tradicional de la cuina catalana. Per poder-lo preparar es fa servir carn de vedella, de la part coneguda com a tapa plana o tall que es pela, d’on es fan uns tall ben fins i la carn es ben tendra, ja que s’ha de cuinar gairebé fins que es desfaci.
La recepta original fa servir moixernons (Calocybe gambosa), també coneguts al país basc com a "perretxico", i en castellà en diuen "seta de primavera", "seta de piedra", "seta de San Jorge" o "seta de Orduña".
De fet es pot fer servir qualsevol bolet dessecat tipus "cama-sec”. Fins i tot es pot fer amb "rovellons" (Lactarius sanguifluus), o el bolet que es tingui més a ma. I a la recepta original, es posa farina normal enlloc de farina de sarraí.
Ingredients
400 gr. aprox. de carn de vedella, tallada en bistecs molt fins.
2 bossetes de bolets secs tipus moixernons.
Uns 200 gr de tomàquet madur trinxat o unes cullerades de tomàquet triturat (no fregit) de pot.
Una mica de ceba ben picada i una miqueta d’all també triturat.
1/2 got de vi negre.
½ got d’oli de oliva.
Farina de sarraí, d'ametlla o qualsevol permesa.
Sal.
Una fulla de llorer.
Una peça de xocolata negre (millor poc dolça)
Un parell de gotets de brou de carn (no gaire fort).
Si els bolets son secs es posen amb un parell de gots d’aigua per que es vagin remullant una bona estona abans de cuinar. Si no, es renten be i es deixen a part.
Escalfar l’oli. S’enfarina i es fregeix una mica la carn (volta i volta.) S’enretira i es posa en una safata a part mentre deixa anar suc. Dins l’oli es fa una mica de sofregit amb l’all, la ceba i el tomàquet. Quan agafi cos s’afegeixen els moixernons que prèviament haurem colat (amb colador ben fi per si tenen sorra) però dels que haurem guardat l’aigua.*
Després d’unes voltes (vigilar no es cremin ni s’enganxin, foc ben baix) afegir l’aigua dels bolets també colada (en principi posar només un gotet,) i una mica de brou que ja tindrem preparat. Després el got de vi, el llorer i la pastilla de xocolata.
Tornar a ficar la carn i l’oli que ha deixat. Ha de quedar tota submergida dins el líquid.
Cuinar amb el foc MOLT BAIXET, per que es vagi fent molt poc a poc.
Anar remenant, ja que la salsa va espessint i s’ha de mirar que res s’enganxi.
La recepta original fa servir moixernons (Calocybe gambosa), també coneguts al país basc com a "perretxico", i en castellà en diuen "seta de primavera", "seta de piedra", "seta de San Jorge" o "seta de Orduña".
De fet es pot fer servir qualsevol bolet dessecat tipus "cama-sec”. Fins i tot es pot fer amb "rovellons" (Lactarius sanguifluus), o el bolet que es tingui més a ma. I a la recepta original, es posa farina normal enlloc de farina de sarraí.
Ingredients
400 gr. aprox. de carn de vedella, tallada en bistecs molt fins.
2 bossetes de bolets secs tipus moixernons.
Uns 200 gr de tomàquet madur trinxat o unes cullerades de tomàquet triturat (no fregit) de pot.
Una mica de ceba ben picada i una miqueta d’all també triturat.
1/2 got de vi negre.
½ got d’oli de oliva.
Farina de sarraí, d'ametlla o qualsevol permesa.
Sal.
Una fulla de llorer.
Una peça de xocolata negre (millor poc dolça)
Un parell de gotets de brou de carn (no gaire fort).
Si els bolets son secs es posen amb un parell de gots d’aigua per que es vagin remullant una bona estona abans de cuinar. Si no, es renten be i es deixen a part.
Escalfar l’oli. S’enfarina i es fregeix una mica la carn (volta i volta.) S’enretira i es posa en una safata a part mentre deixa anar suc. Dins l’oli es fa una mica de sofregit amb l’all, la ceba i el tomàquet. Quan agafi cos s’afegeixen els moixernons que prèviament haurem colat (amb colador ben fi per si tenen sorra) però dels que haurem guardat l’aigua.*
Després d’unes voltes (vigilar no es cremin ni s’enganxin, foc ben baix) afegir l’aigua dels bolets també colada (en principi posar només un gotet,) i una mica de brou que ja tindrem preparat. Després el got de vi, el llorer i la pastilla de xocolata.
Tornar a ficar la carn i l’oli que ha deixat. Ha de quedar tota submergida dins el líquid.
Cuinar amb el foc MOLT BAIXET, per que es vagi fent molt poc a poc.
Anar remenant, ja que la salsa va espessint i s’ha de mirar que res s’enganxi.
Millor fer-ho amb cassola de fang, ferro o similar.
Vigilar que no es quedi sense salsa (si cal afegir un pel més de brou o aigua)
Es un plat que queda millor si es fa d'un dia per l'altre o unes hores abans i després es torna a escalfar, ja que quan més s’escalfa, més tendra queda la carn.
Vigilar que no es quedi sense salsa (si cal afegir un pel més de brou o aigua)
Es un plat que queda millor si es fa d'un dia per l'altre o unes hores abans i després es torna a escalfar, ja que quan més s’escalfa, més tendra queda la carn.
Nota: prepareu el pa per sucar, ja que si us queda be, la salseta es per llepar-se els dits.
3 comentarios:
Quina bona cara que fa aquest fricandó. Jo tinc un truc per remullar els moixernons si m'he oblidat de posar-los abans en aigua: els poso en un bol amb aigua i uns segons (30") al microones. Queden estupendos.
Quina bona pensada! Ho tindré en compte.
molt bó
Publicar un comentario